La càries és la malaltia amb més incidència a la infantessa i un dels més grans problemes de salut pública al nostre medi. Pot aparéixer abans dels 3 anys de vida, i la seva major prevalència és entre els 3 i els 5 anys. És una malaltia totalment prevenible, sempre i quan s'actui de manera temprana sobre els factors que la desenvolupen.

Com a factors de risc que desenvolupen la malaltia hi trobem:

• Transferència de la bacteria responsable de la càries de forma precoç.
• Lactància nocturna sense higiene.
• Higiene bucal deficient.
• Ingerir aliments cariogénics (sucs, dolços, llaminadures)
• Ús incorrecte de biberons.
• Tipus de saliva.

La funció del odontopediatra és actuar sobre aquest factors per previndre la malatia, establint unes pautes que modifiquen els hàbits higiénics i dietétics, i així restablir la salut bucal.

D'altra banda, si no s'han controlat aquests factors de risc i apareix la lesió de càries a les dents de llet és el moment de tractar. El tractament dental en aquesta dentició està adquirint cada cop més importància, ja que l'absència prematura de les dents primarias (de llet) por pomportar sequel.les en el nen.

Com a conseqüència de no realitzar tractament en aquestes dents, podem trobar:

• Problemes en el llenguatge i l'alimentació per pèrdua precoç de les dents. Es produeixen alteracions per la necessitat de les dents per la pronunciació d'alguns fonemes i en la alimentació degut a la dificultat del nen per mastegar aliments sòlids.

• Pèrdua de l'espai pel dent permanent. Una de les funcions de les dents de llet es mantindre l'espai per les dents definitives. Si les dents temporals s'extreuen massa aviatm es tanca aquest espai dificultant o impedint l'erupció de les dents definitives.

• Afectació de les dents permanents. Si les dents primàries han desenvolupat càries i el procès infecciós no s'atura, es poden produir flemons que afecten la dent permanent.

• Dolor. Les dents de llet estan dotades d'un sistema nerviós similar a la de les dents permanents. Per tant, en càries profundes que arriben al nervi, el nen pot patir dolor.

• Aparició d'hàbits. En absència de les dents la llengua pren una posició inadecudada, situant-se en els espais de la extracció. Es el que es denomina "interposició lingual". Aquesta alteració pot produir problemes d'oclusió, per l'incorrecte aliniament de les dents.

Per tant, la prevenció de càries i la detecció precoç d'aquesta, amb el seu correcte tractament va agafant cada vegada més importància per mantindre una dentició temporal sana i axií evitar posibles seqüel.les.

Es recomana una revisió dental a l'any, en la que l'odontopediatra instauri les mesures preventives i detecti posibles alteracions.